Un 30 % dels treballadors a Espanya acaba la seva jornada laboral a les 19 h, i aproximadament un 10 % roman a la feina fins a les 21 h. Espanya destaca per tenir una pausa laboral per dinar. Espanya destaca per tenir una pausa laboral per dinar excessivament llarga, que es pot estendre fins a dues hores en els casos més extrems, la qual cosa converteix la jornada laboral espanyola i catalana en la més extensa i la que acaba més tard de tota la Unió Europea (INE, 2010; Idescat, 2011).

Només un 10 % dels treballadors a Catalunya i Espanya tenen capacitat per decidir el seu propi horari laboral (autonomia horària); en canvi, aquest tant per cent augmenta en l’àmbit europeu: des del 18 % de mitjana europea fins al 60 % en els països nòrdics (Eurostat, 2019).

El 44 % dels treballadors a Espanya i Catalunya pateixen estrès laboral, xifra molt superior a la tendència a escala internacional, on una de cada quatre persones en pateix (Gallup, 2023 i 2024).

A Catalunya i Espanya es fan 6,6 milions d’hores extres setmanalment, de les quals el 44 % no són remunerades, i més del 5 % dels assalariats fan hores extres habitualment. A Europa no es fan tantes hores extres no remunerades, fet que indica una regulació millor i més control d’aquesta pràctica (INE, 2024; Ministeri de Treball i Economia Social, 2024).

Un 25 % dels treballadors a Espanya considera que no té capacitat per conciliar la vida laboral, familiar i personal. A Europa, aquest percentatge és del 19 % (Eurofound, 2020).

La pobresa de temps afecta el 21 % de la població general a Espanya i Catalunya i fins al 35 % en el cas de dones amb càrregues de cura, unes xifres significativament més altes que en molts altres països europeus. Disposar de més de 170 minuts de temps lliure diari permet evitar aquesta situació de pobresa de temps (Parlament Europeu, 2022).

Només el 14 % de la població teletreballa, malgrat que el 32 % de les feines podrien fer-se virtualment. A Europa, el percentatge de persones que teletreballen ascendeix fins al 25 %. S’observa que l’impacte de la covid no ha fet variar la tendència catalana i espanyola malgrat l’auge momentani del teletreball (Eurofound, 2020).

Un 30 % de les persones que teletreballen té dificultats per desconnectar i les jornades laborals amb teletreball s’allarguen. Entre el 20 i el 30 % dels treballadors amb possibilitat de teletreballar té jornades més llargues, i aquesta xifra es dobla en el cas dels autònoms. En comparació amb països com Alemanya, Itàlia o el Regne Unit, a Espanya hi ha dificultats de desconnexió digital; els treballadors consulten més el correu electrònic (concretament, un 59 % en comparació amb el 30-40 % als països esmentats) (Adecco Group Institute, 2022).

La majoria de la nova força laboral prefereix tenir més conciliació i una bona salut mental que assolir les metes professionals tradicionals. La tendència, catalana i global, de l’ambició tranquil·la, o quiet ambition, permet veure com la vinculació entre l’estrès i la pressió associada a treballar més hores genera desinterès en les generacions més joves (generació Z, de 20 a 30 anys). Per tant, les empreses que responguin a les noves prioritats tindran la capacitat de captar més talent (Fortune, 2023).

Els sistemes de torns rotatius i el treball nocturn són particularment perjudicials per a la salut humana, incloent-hi un augment significatiu del risc de desenvolupar malalties com el càncer, especialment amb l’edat i l’exposició prolongada als horaris nocturns. Si es desestabilitzen els rellotges biològics i s’inverteixen els períodes naturals d’activitat i descans, es capgiren els ritmes circadiaris humans sincronitzats amb la llum solar (Agència Internacional per la Recerca sobre el Càncer, 2019).